Publiquem la més ambiciosa de les novel·les d?Aurora Bertrana per primer cop en versió íntegra, traduïda de l?original castellà per Núria Sales. Narra la vida en un poble francès entre 1942 i 1945 des d?una perspectiva inèdita: la de les dones pageses obligades a conviure amb els soldats alemanys. Una novel·la europea que tracta el fet bèl·lic amb intimisme i apropa Aurora Bertrana a Irène Némirovsky.
Aurora Bertrana va viure la Segona Guerra Mundial a Ginebra, rodejada de refugiats de tot Europa que fugien del feixisme. El 1945, ja firmat l?Armistici, va acompanyar una missió humanitària al poble francès d?Étobon, que s'havia quedat sense homes després que fossin afusellats pels nazis en represàlies a una acció del maquis. La importància d'aquells mesos en la seva vida és el que la nova edició d'Entre dos silencis posa en evidència. La novel·la comença el 1942, quan els pagesos s?organitzen en maquis i les dones han de conviure amb les tropes d?ocupació, i acaba el 1945, quan els soldats alemanys esdevenen presoners de guerra al servei dels civils. Entremig, és la guerra viscuda per les dones que explica Aurora Bertrana, amb totes les contradiccions creades per la convivència amb ?l?enemic?.
La gran lliçó d?aquesta novel·la europea: les fronteres no passen entre països, sinó entre caràcters. El postfaci de Georgina Solà explica els fets viscuts per Aurora Bertrana i la història accidentada del seu llibre, que donem per primer cop en la forma en què l?havia concebut l?autora.

EL VENT DE LA NIT té per protagonista l'únic personatge d'INCERTA GLÒRIA que ha sobreviscut a la guerra i torna al país. El retrat que fa de la societat catalana en el ple del franquisme és un atac frontal al règim i alhora una reflexió mordaç sobre l'ambivalència de la societat d'aquells anys. És també la part que Sales estimava més de la seva obra, la més dostoievskiana segons ell, i un prodigi literari segons Gonzalo Torné, que en signa el postfaci.

"Històries de la Flo i la Rose", diu el subtítol d'aquest volum de contes publicat per l'autora el 1978 sota el títol "The Beggar Maid". De totes les seves obres és la que més s'acosta a una novel·la ja que cada conte narra un nou episodi de la vida de la Rose i la seva madrastra Flo. Un trajecte de la infància a la maduresa d'una dona que es forma, se'n va, s'emancipa i torna -com totes les heroïnes d'Alice Munro.

En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, Víctor Català passeja els ulls pels racons foscos de la vida i fa servir tots els diamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren la violència en la societat que coneix: la nostra, lector. Els títols parlen per si sols: “L’explosió”, “Parricidi”, “Agonia”... Alguns dissimulen, com aquest “Carnestoltes” en què esclata l’amor lèsbic. Pionera i antiga, digna com ningú de l’epítet "original", Víctor Català formaria part dels autors de capçalera de Flannery O’Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen català. Najat El Hachmi sí que l’ha llegida, a fons, i en diu amb germanor: “La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.”